Drogodependència

Parlarem del tabaquisme, el cannàbis i d'altres, com la cocaïna, l'heronïa, l'amfetamina, LSDM o els psicofàrmacs.

Tabaquisme

El tabaquisme és l’addicció al tabac provocada per la nicotina i és segons l’OMS la primera causa d’altres malalties, invalidesa i mort prematura. És un dels factors de risc més importants de les principals malalties cardiovasculars i respiratòries cròniques, com també nombrosos casos de càncer.

L’Organització Mundial de la Salut també alerta que el consum d’alcohol causa el 4,3% dels càncers a Europa, i que la combinació del consum d’alcohol amb el tabac incrementa en 30 vegades les possibilitats de contraure càncer de boca, de faringe, laringe o d’esòfag, en comparació amb els que només consumeixen o bé tabac o bé alcohol.

Segons l'American Lung Association, el 90% dels càncers de pulmó són causats pel tabac. Un fumador actiu té 13 vegades més risc de patir càncer de pulmó que una persona que no fuma, i el fumador passiu en té 1’5 més. Segons el pneumòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona Ramon Marrades de cada 100 diagnòstics de càncer un 15% sobreviuen.

La nicotina produeix més addicció que l’heroïna o cocaïna. L’amoníac també està present i provoca un envelliment neuronal amb menor capacitat de resposta cerebral i pèrdua de memòria a llarg termini, com la marihuana.

Com detectar-los:

Per determinar el grau de dependència s’utilitza el test de Fagerström, que consisteix en 6 preguntes amb una sèrie d’opcions. Si el resultat és de 0 a 3 punts el grau és baix, de 4 a 6 moderat i més de 7 alt (Generalitat de Catalunya, 2018).

Altres mètodes són el test de Richmond i la carboximetria. El primer d’ells consisteix en un qüestionari per saber la motivació que té una persona fumadora en abandonar l’hàbit. En contrast, la carboximetria és un test per saber el CO en aire respirat (Hospital Vall d'Hebron, 2022).

Efectes:

Cada any, un de cada 7 morts en majors de 35 anys són per causes del consum de tabac (Smoking-attributable death in Spain, 2006). Segons l’investigador Fernando Berrendero, un fumador pot recaure per tres motius: estrès, ambient o nou contacte amb la droga.

Els efectes poden anar des d’una baixa resistència a l’exercici físic a una tos típica permanent o fins i tot complicacions greus en infeccions respiratòries com infarts o ictus (Clínic Barcelona, 2021).

Els beneficis en cas de deixar de fumar són:

1 any → recuperen les mucoses del pulmó i es redueixen les infeccions. A més, la circulació millora, desapareix tos i dificultat per respirar.
5 anys → mortalitat disminueix a la meitat, es redueix el risc de patir un accident cerebrovascular i de desenvolupar càncer.
15 anys → el risc de morir per infart torna al nivell base.

Solucions:

En la majoria de casos, els fumadors deixen de fumar per si mateixos però en altres casos necessiten ajuda de professionals o fàrmacs, varenciclina i buropripion . En tots els casos el tractament psicològic és molt important per deixar-ho.

2 Varenciclina: ansiolític per deixar de fumar. Per si sola no elimina les ganes de fumar ni evita que sorgeixin símptomes però sí que és cert que redueix l’addicció.

3 Bupropion: fàrmac que tracta la depressió i la dependència de nicotina.

Cànnabis

El cànnabis és una droga amb propietats psicoactives. Degut al seu contingut en THC té un efecte o un altre. Produeix sensació de benestar i resulta fàcil habituar-se al consum. Com a droga, pot ser consumida de tres maneres diverses: porros de marihuana, fumar haixix o diluint amb oli de haixix.

L’edat quan es comença és un factor determinant a la addicció, però la predisposició genètica o l’entorn pot condicionar l’aparició de símptomes. Sobretot els joves tenen una baixa percepció de risc associada al consum de porros. És quan més perill hi ha, ja que les probabilitats d’enganxar-se són més altes i es veuen reduides les capacitats cognitives en el desenvolupament del seu cervell. En concret, aquells menors tenen entre 4 i 7 vegades més d’adquirir un transtorn per consum de marihuana (Valencia Adicciones, 2022).

Aquell addicte dona una major prioritat al consum que a altres activitats i hi persisteix tot i els danys o conseqüències negatives. El problema ve quan el cervell es va acostumant a rebre una dosis determinada i necessita augmentar-la per aconseguir el mateix efecte sensorial.

Alguns símptomes són: ulls vermells, problemes de son, boca seca, allunyament dels hàbits saludables i amistats, descoordinació motora, pèrdua de memòria i motivació i per últim al·lucinacions (Valencia Adicciones, 2022).

Com detectar-los:

Segons el Centre per el Control i Prevenció de Malalties, no hi ha una eina específica, però sí que trobem signes de trastorn que ens indiquen que és addicte:

Intentar deixar-ho sense èxit
Consumir més de la que es desitja

Seguir consumint tot i els problemes socials, laborals, físics i psicològics.
Tenir símptomes d’abstinència

Efectes:

Psicoactius com placentari, eufòric o gratificant.
Desig de gana

Augmenta freqüència cardíaca
Depressor
Psicosis
Suprimeix el vòmit

Les persones amb trastorn per consum de marihuana poden a més patir conseqüències negatives com problemes d’atenció, memòria i aprenentatge. Tot i així, els investigadors encara no coneixen totes les conseqüències de l’exposició del cos a altes concentracions de THC (Red Nacional de Apoyo y Soluciones para Adicciones - adictalia.es).

Solucions:

El millor mètode és un centre de rehabilitació, són internats on s’inicia un procés de sanació que comença per una desintoxicació física. Després, amb l’ajuda de metges i terapeutes, les persones aprenen a identificar l’origen de la seva addicció i les alternatives per solucionar el problema. També, serveix per tornar a tenir confiança en ells mateixos realitzant hàbits saludables, socialitzant i descobrint un món més enllà de les drogues (Clínica Nuevo Ser, 2022).

Altres

La cocaïna és un principi actiu que s’obté a partir de les fulles de coca. Es consumeix principalment pel nas malgrat que alguns també s’injecten aquesta substància.

Segons l'ABA de Terrassa, els efectes que provoquen a l’organisme a curt termini són:

Inhibició de la gana
Taquicàrdia i hipertensió
Sudoració
Contracció vasos sanguinis
Augment temperatura corporal
Dilatació pupil•les
Insomni

A llarg termini es poden presentar els següents efectes:

Patologies respiratòries
Risc elevat d’infart i accident vasculocerebral
Inhibició del desig sexual, impotència, alteracions menstruals i infertilitat
Ideació paranoide (tenir la sensació que altres us volen fer mal o perjudicar-vos)
Depressió, ansietat.

La cocaïna actua en el cervell modificant els circuits responsables de gratificació i plaer. El seu consum continuat redueix la capacitat dels consumidors a experimentar plaer de forma natural i els fa menys sensibles a aquestes emocions. És a dir, després d’acabar la sensació d’excitació, ets pots estrellar i sentir-se trist/cansat per dies, amb la solució de que prenent més et sentiràs millor (Plan Nacional sobre Drogas - Ministerio de Sanidad).

5 Inhibició: impediment a alguna cosa que prossegueixi.

6 Sudoració: acció de suar.

L’heroïna és un derivat de la morfina que s’extreu de l’opi. És una droga depressora del sistema nerviós central amb acció sedant i analgèsica. Els qui la consumeixen ho poden fer pel nas com l’anterior però també a través d’inhalar els vapors després d’escalfar amb l’ajut d’una flama (NIH - National Institutes of Health - Advancing Addiction Science, 2019).

Els efectes són gairebé immediats, amb eufòria, plaer i benestar general. El cos experimenta diverses alteracions: disminució de la freqüència cardíaca, baixada de la pressió i de la temperatura corporal, indiferència al dolor, canvis en l’agudesa visual i disminució de la sensació de gana. Hi ha diferents tractaments per ajudar a reduir i eliminar el consum, com medicaments i teràpies (ABA Terrassa).

El gran problema és que si es comparteixen els estris de consum es poden contagiar malalties infeccioses com hepatitis, tuberculosi o sida. La dependència és molt alta perquè tarda poc en aparèixer el síndrome d’abstinència i el risc de patir una sobredosi és alt, si sobretot es consumeix la mateixa dosi després d’un període d’abstinència. Al 2019, un 20% de les sobredosis de drogues estaven relacionades amb la heroïna, segons el Sistema Nacional d’Estadístiques Vitals.

Drogues de disseny o síntesi són substàncies estimulants i al·lucinògenes sense seguir cap normativa ni gens de control sobre la composició real. N’hi ha diferents, però la més coneguda és l’MDMA o èxtasi. Hi ha de tots tamanys i colors, el que fa que rebin diversos noms entre els consumidors: pirules, xufles, pastilla de l’amor, eva, droga de l’abraçada, XTC... (KidsHealth - 2018).

Segons l'ABA de Terrassa, els efectes són aquests:

Pots sentir-te ple d’energia, més alegre i més connectat amb la gent
Més sensibilitat en els sentits de la percepció (tacte, vista)
El cor et batega més ràpid
Dilatació de les pupil•les
Pressió a la mandíbula
Augment de la temperatura amb increment de la set i pèrdua de gana
Desconnexió de la realitat i possibilitat de no recordar que has fet
Nàusees o vòmits
Quan els efectes passen arriba la devallada: esgotament, mal humor, mal de cap... pot durar uns quants dies

Un dels riscos més elevats és el famós cop de calor, una pujada de temperatura que pot causar la mort. Els primers símptomes són el mareig, rampes musculars o esgotament. Pot arribar a causa crisis d’angoixa, depressions o paranoies. Més greus poden ser infarts cerebrals o insuficiència cardíaca i hepàtica.

7 Hepàtica: pèrdua ràpida de la funció del fetge

Per últim, els psicofàrmacs són medicaments per reduir l’ansietat o induir el son. Depèn del fàrmac i dosi poden actuar com ansiolítics o hipnòtics. Per tant, tots per millorar el teu estat de salut. Els riscos venen quan la persona consumeix dosis més altes del que necessita, provocant somnolència, dèficits de memòria o manca de coordinació motora (ABA Terrassa).

El consum sense control mèdic pot provocar l’aparició de tolerància als efectes i dependència. Si s’interromp o redueix la dosi poden aparèixer símptomes d’abstinència com en les altres. Per tant, s’ha de fer un bon ús i no barrejar-lo amb alcohol o medicaments depressors del sistema nerviós. També és important esmentar que per molt que es consumeixin com a ús mèdic i en bones regulacions, també tenen efectes secundaris negatius. La seva funció és arreglar quelcom, però també espatllen una altra. Per això, com més els evitem, molt millor (Psicología y Mente, 2016).